@llui7a

Ayutthaya és una ciutat de Tailàndia, situada al nord de Bangkok.
L’antiga capital tailandesa de Ayutthaya (Phra Nakhon Si Ayutthaya) va ser fundada l’any 1350 en plena esplendor del regne de Siam. Van regnar un total de 35 reis diferents fins que al 1767 va ser totalment destruida per l’exèrcit birmà.
A la seva època daurada la ciutat comptava amb més de 1500 temples i 4000 estàtues, de les quals els birmans van decapitar la immensa majoria per demostrar el seu poder.
Les ruïnes, conegudes com el Parc Històric de Ayutthaya, són Patrimoni de la Humanitat des del 1991.

@aleix_ontheroad

“Las Coloradas” és un petit poble pesquer de l’estat de Yucatan, a Mèxic. La seva fama ha començat a augmentar degut als seus sosprenents llacs de color rosat que formen un paisatge màgic.
Aquest pigment rosat el produeixen les halobacteries, microorganismes que viuen en aigues saturades de sal, com passa a altres llacs similars d’Austràlia o Senegal. Actualment no s’hi permet el bany. Com més alt està el sol, més intens serà el rosa de l’aigua, i alguns dies durant la posta de sol, la frontera entre el cel i el llac es perd. Un enorme espectacle visual.

@abadbat95

El Parc Nacional de Komodo es troba a les Illes menors de la Sonda, a l’arxipèlag d’Indonèsia.
Aquest parc nacional està format per tres grans illes que són: Komodo, Padar (foto) i Rinca, així com d’altres petites i nombroses illes. Aquestes illes són d’origen volcànic i unes 4.000 persones hi viuen.
El parc nacional va ser fundat l’any 1980, amb l’objectiu de protegir el dragó de Komodo (Varanus komodoensis) que mesura uns 3 m de longitud. L’objectiu va ser ampliat posteriorment cap a la protecció de la flora i de la fauna de la regió, incloent-hi les zones marítimes.
L’11 de novembre del 2011 el Parc Nacional de Komodo va ser declarat com una de les set meravelles naturals del món.

 

@arnausnilom

Guatapé és una ciutat petita i molt bonica a l’est d’Antioquia, a unes 1,5 hores de Medellín, Colòmbia. Aquesta pintoresca localitat és coneguda com el Poble de Zócalos, ja que les pintades adornen la meitat inferior de la majoria d’edificis del centre de la ciutat. Els caps de setmana, el malecón (passeig marítim) s’omple de venedors locals que venen art, menjar i records. Les visites populars en vaixell visiten l’antic lloc del Viejo Peñol, una ciutat submergida per la creació de l’embassament, ara marcada per una creu monumental gegantina. Els viatges en vaixell també poden incloure un viatge per veure La Manuela, la mansió lacustre de Pablo Escobar, i la “illa Fantasy”, un bonic refugi al mig de l’embassament.

@carlets58

Belize és un estat de l’Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l’oest i al sud amb Guatemala i a l’est amb el mar de les Antilles. La capital és Belmopan i la principal aglomeració urbana és la ciutat de Belize, l’antiga capital del país i el seu principal port.
És molt famós per la barrera d’esculls de corall de Belize, que forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat, i que és la més llarga de l’hemisferi occidental i la segona més llarga del món després de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia.
Belize basa la seva economia en l’agricultura, amb un pes creixent del turisme, atret per la pesca i les ruïnes maies de la regió.

@robitu

@ma74s

Angkor Thom, a Cambodja, era una de les ciutats més grans del món al segle XII.
Just al centre d’aquesta antiga ciutat hi ha el Temple de Bayon. El més cèlebre d’aquest temple són les seves 54 torres amb cares somrients mirant cap als 4 punts cardinals, especialment originals ja que cap de les cares té la mateixa expressió.
És un lloc que evoca un passat molt gloriós, sobretot per la qualitat d’aquestes figures.

@arnaudeguillola

Vang Vieng és una ciutat turística de Laos, situada a la província de Vientiane, a quatre hores al nord de la capital. La característica més destacable de la zona és el paisatge càrstic que envolta la ciutat, amb unes formacions rocoses espectaculars.
És una ciutat orientada a motxillers, famosa pel “tubbing”, una activitat que consisteix en baixar pel riu Nam Song amb un flotador circular, fent parades a bars durant el camí.
Tot i això, hi ha moltes activitats orientades a l’aire lliure com ara BTT, trekking, caiac, espeleologia, natació i escalada. També hi ha nombroses coves, com Tham Non i Tham Jang, accesibles per aquests característics ponts de fusta.

 

@rcosplans

@munik82

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Monument Valley és una gran vall a l’oest dels Estats Units, ubicada a la frontera del sud de Utah amb el nord d’Arizona.
L’àrea forma part de l’altiplà del Colorado i el sòl està format en gran part de limolita vermella i sorra, que fou dipositada pels rius que serpejaven i obrien la vall. El color vermell de la vall és gràcies a l’òxid de ferro exposat en la limolita desgastada. Les roques més fosques de la vall, amb tons blaus i grisos, deuen el seu color a l’òxid de manganès.
La impressionant vall és famosa per les seves curioses formacions i ha estat escenari de nombroses pel·lícules del gènere western.

 

 

@elizir_

Parlar de Koh Tao és parlar de busseig. La visibilitat de les seves aigües i la gran biodiversitat dels seus fons marins, juntament amb unes condicions econòmiques molt bones han estat raons més que suficients per convèncer a principiants i professionals de venir a submergir-se en aquesta illa tailandesa.
L’economia de l’illa està gairebé exclusivament centrada en la indústria turística. Entre la dècada dels 90 i els primers anys del 2000, Koh Tao va passar de ser una illa de pescadors a la segona posició del món quant a nombre de certificats de “diving” expedits, només per sota de Cairns, a Austràlia.

@elenatraveler

@rafsaballs

The Twelve Apostles (Els Dotze Apòstols) és el nom que des de l’any 1950 reben aquestes impressionants agulles de pedra que sobresurten del mar a la costa del Parc Nacional Port Campbell, a Victòria, Austràlia. La proximitat entre elles és el que ha convertit aquest paratge en una important i popular atracció turística. La veritat és que és un paisatge espectacular i més encara si es pot contemplar l’arc de Sant Martí de fons.
Algunes agulles han caigut, ja que les ones erosionen continuament les seves bases, a una velocitat aproximada de 2 cm a l’any.