Svínafellsjökull és una llengua de l’enorme glacera de Vatnajökull, situada prop del Parc Nacional Skaftafell, a Islàndia.
És una de les llengues glaciars en les que s’organitzen travessies, ja que caminar sobre ella es converteix en una experiència única. S’ha de contractar un guía, ja que pot ser molt perillós i són necessàries certes mesures de seguretat.
La llengua de la glacera és un fenòmen natural fascinant, i en poques ocasions pots visitar una meravella natural de tant a prop. És impressionant observar com es trenca el gel i es formen centenars d’esquerdes, i gaudir d’aquest sorprenent paisatge, tan brillant i net, però alhora tan poderós.
Trolltunga, la llengua del troll en noruec, és una roca que sobresurt horitzontalment de la muntanya a Skjeggedal, població que pertany al terme municipal d’Odda (Noruega). Està a una altitud de 1.100 metres sobre el nivell del mar i a 700 metres sobre del llac Ringedalsvatnet. A part de la curiositat d’una plataforma rocosa imponent que treu el cap a l’abisme, la plataforma fa de balcó per gaudir d’una vista increïble. L’excursió per arribar-hi comença a Skjeggegal i en total són més de 10 quilòmetres amb una durada d’unes 4-5 hores. Degut a la neu, l’excursió al Trolltunga només es pot fer de juny a octubre.
L’estació de metro de Toledo, a Nàpols, és un autèntic museu a 50 metres de profunditat.
Aquesta fotografia correspon a la sortida Montecalvario, amb un immens cràter que connecta el nivell del carrer amb el vestíbul que dóna pas a les profunditats.
La de Toledo no és l’única estació de la ciutat agraciada amb disseny especial. En realitat forma part del programa Estacions d’Art, encarregat a arquitectes de renom tant locals com internacionals. El diari britànic The Daily Telegraph l’ha classificat recentment com “l’estació més bonica del món”.
La platja d’Itzurun o San Telmo està situada entre les puntes de Marianton y Algorri, al municipi de Zumaya, País Basc.
Aquesta platja forma part d’un dels trams més espectaculars del litoral de Guipúscoa, amb enormes penya-segats verticals i parets de pedra calcària de fins 150 metres que no deixen indiferents als visitants. Es tracta d’un fenòmen geològic anomenat “Flysch”: milions d’anys d’història geològica escrits en succesius estrats rocosos i formats per l’erosió del mar.
Encaixada en els espectaculars penya-segats trobem la platja d’Itzurun, de sorra fina daurada i localitzada molt aprop del casc urbà de Zumaia.
Hvar és l’illa més llarga del mar Adriàtic. Pertany al Comtat de Split-Dalmàcia de Croàcia, i es troba entre les illes de Brač, Vis i Korčula.
Aquesta és una de les illes preferides dels turistes, tant per les seves cales arrecerades entre roques com per la seva vegetació, especialment espígol i romaní que perfumen l’aire a la primavera, rebent el nom de la “Madeira de l’Adriàtic.”
Els Meteors són un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grècia, prop de la vila de Kalambaka i vora el riu Peneu. El nom prové del grec “ta metéora monastíria”, “els monestirs penjats”.
Classificat dins la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1988, es tracta d’unes construccions religioses que pengen, situades al capdamunt d’unes impressionants masses rocoses grises de conglomerat, esculpides per l’erosió, que fan pensar en les roques de Montserrat.
La catedral de Siena és el temple principal i la seu episcopal d’aquesta ciutat de la toscana italiana.
La façana principal és una de les obres mestres del gòtic italià, amb dissenys geomètrics i una fastuosa decoració.
L’exterior i l’interior del temple estan decorats amb plaques de marbre blanc i verdós, formant unes bandes horitzontals característiques. El seu interior resulta aclaparador i el sumptuós sòl de marbre constitueix un element molt singular, ja que en algunes rajoles es mostren diverses i variades escenes religioses i paganes amb gran atencio al detall. Distribuides per la catedral es poden admirar obres del grans artistes del Renaixement, les més importants són les dues escultures de Michelangelo.
Landmannalaugar és una regió propera al volcà Hekla al sud de les terres altes d’Islàndia, a la Reserva Natural Fjallabak. L’àrea de Landmannalaugar és un popular destí turístic i centre de senderisme a les terres altes d’Islàndia, ja que presenta una sèrie d’elements geològics inusuals, com les muntanyes multicolors de riolita i extensos camps de lava. Les moltes muntanyes al voltant mostren un ampli espectre de colors incloent el marró rosat, verd, groc, blau, morat, negre i blanc.
Dues de les muntanyes més populars entre els excursionistes són el pic Bláhnjúkur (que significa “pic blau”) i el pic Brennisteinsalda (que significa “onada de sofre”).
El paisatge que es pot veure des del “Miradouro de Santa Iria”, com podeu comprovar, és espectacular, contrastant el blau de l’Atlàntic amb el verd de les muntanyes de la illa de “Sao Miguel”.
To find out more, including how to control cookies, see here: Cookie Policy